Desfalc

Expliquen les cròniques periodístiques que el Sr. Arriola, el “gurú” electoral del PP, ha tornat d’estudiar in situ la campanya del Regne Unit, la qual cosa li hauria servit per a redescobrir i traslladar als seus correligionaris, una vegada més, la consigna encunyada per Clinton el 1992: «és l’economia, estúpid!».

Malgrat que la recuperació al Regne Unit també s’ha assentat, de la mà dels conservadors, en la devaluació salarial i dels drets laborals (una venerable tradició tory rellançada per la senyora Thatcher a la fi dels 70), la voracitat depredadora de les elits d’allí, tot i ser tan notòria com la de les d’ací, no és, ni de bon tros, tan grossera. Un Juan José Ripoll, un Alfonso Rus o un Carlos Fabra podrien aspirar en el Regne Unit, potser, a protagonitzar un capítol del xou de Benny Hill, però mai a governar un ens polític-administratiu equiparable en importància a les diputacions provincials del País Valencià. Faria bé el Sr. Arriola a calibrar el reflex que ha adquirit aquesta peculiaritat dels conservadors “patrios” en el nostre clima d’opinió, començant per la taxa de participació esperable el 24 de maig, bastant superior a la recentment registrada en els comicis parlamentaris britànics i bastant superior, també, a la de passades eleccions municipals i autonòmiques a ca nostra. En aquesta ocasió, ací i ara, hi ha ganes i expectatives de canvi.
Potser el Sr. Arriola guarde un conill en la cistella de cara a les generals, atès que el pla de trampejar amb l’electorat en matèria polític-econòmica en 2011, confiant a poder vendre alguna recuperació al final de la legislatura, una vegada que haguera escampat la corrupció, li l’han anat desbaratant els Bárcenas, Blesa, González i Rato. Potser Arriola confie a poder polaritzar novament la qüestió catalana després de l’estiu, aprofitant les autonòmiques del Principat. Però el cas és que, de cara a aquestes imminents municipals i autonòmiques, el seu marge de maniobra sembla limitar-se a engreixar mediàticament les expectatives del partit de Rivera, comptant amb que l’experiment no se li’n vaja de les mans. D’altra banda, no li queda una altra que aferrar-se al rebregat argumentari de la recuperació i del model econòmic del PP, per molt que s’estavelle contra l’evidència. Que la tan lloada recuperació consisteix en unes gotes de precarietat en un oceà d’atur, desigualtat i exclusió, no és solament cosa d’estadístiques i experts, sinó una crua realitat palpable en el carrer. I també és vox populi que el model econòmic de què presumeix el PP no és un altre que el de la banca i les constructores, de les quals ells obtenen finançament i portes giratòries mentre els altres obtenim desnonaments i ruïnes, a part de l’engreixament d’alguna casta local particularment grossera i corrupta, com la que copa quasi tot el poder territorial al País Valencià des de fa un quart de segle.

Davant aquest panorama, no és d’estranyar que alguns barons locals del PP pretenguen anar per lliure en aquesta campanya electoral, com si anteriorment simplement passara per allí i si t’he vist, no me’n recorde. Però no és el cas d’Alfonso Bataller i els seus cabalers, que esgrimeixen sense pudor l’argumentari econòmic de Gènova, també a Castelló: un dels territoris de l’estat més fortament colpejats per la crisi que ens ha oferit aquest model econòmic, segons pot comprovar-se en l’Atles de la Crisi que acaben de publicar els investigadors del Centro Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) Ricardo Méndez, Luis D. Abad i Carlos Echaves (València, editorial Tirant). Solament aportarem dues dades: la província de Castelló ha encapçalat l’evolució de l’atur registrat entre 2006 i 2013, amb un increment del 306,74% (el segueixen, a certa distància, Guadalajara i Múrcia), i, en aquest mateix període, ha encapçalat igualment l’índex de vulnerabilitat davant la crisi, compost pels índexs de vulnerabilitat immobiliària, vulnerabilitat econòmica i vulnerabilitat social (el segueixen, en aquest cas, Múrcia i València).

En un context com el castellonenc, apel·lar a la recuperació i al model econòmic del PP poguera sonar a afront a la ciutadania.

Salvador Seguí-Cosme és professor de Sociologia de l’UJI i membre de l’Assemblea de Castelló en Moviment.
Xavier del Señor de la Gala és llicenciat en Història i candidat a alcalde.